Passem directament a l'activitat 2, ja que l'1, és una vegada més, repetir l'ABP, ara en format Word, pages o PDF.
En aquesta activitat cada participant del curs pot participar en el debat que es pot fer mitjançant un Hangout per a resoldre dubtes.
Per a la qual cosa s'han de preparar dues preguntes que es comentaran en la videoconferència.
I ací estan les meues:
- He pogut comprovar que algunes editorials (llibres de text), diuen que "treballen per projectes". Es pot, realment treballar amb l'ABP mitjançant llibres de text?
- Es pot treballar ABP en l'escola, sense canviar-la, més encara amb la LOMQE?.
Aquesta activitat sembla ser una recopilació d'allò fet fins ara, ja que demanda una sèrie de dades del projecte:
TÍTOL: Nit al Museu de Ciències Naturals
PERFIL DE L'ESTUDIANTAT PARTICIPANT: És un projecte col·laboratiu entre l'alumnat de 1r de l'ESO de l'IES Penyagolosa de Castelló i de l'IES Bovalar de la mateixa ciutat.
PODUCTE FINAL DEL PROJECTE: Confecció d'una pàgina web que representarà un museu virtual de Ciències Naturals.
RELACIÓ AMB EL CURRÍCULUM: Correspon al tema: Els vertebrats del currículum de 1r de l'ESO.
FASES I TEMPORALITZACIÓ DEL PROJECTE:
Pel que fa a les eines TIC a utilitzar podran ser qualsevol de les següents:
REQUISITS HUMANS I MATERIAL: Els humans venen referenciats per totes les persones que intervenen: Professorat, alumnat, grups d'alumnes ... Els materials seran, fonamentlment, aquells relacionats amb les TIC i que ja s'han esmentat.
Després de veure la presentació de Rosa Liarte i dels eines distintes per a confeccionar presentacions, tant per part de l'alumnat, com del professorat, com dels formadors, cal escollir una d'elles per a explicar el projecte propi amb imatges i frases.
Aquestes eines venen descrites en aquesta presentació:
Un altre fòrum s'ha obert al curs: "Les TIC en Educació".
És del tot evidents que, si passarem de la societat industrial a la societat de la informació i de la comunicació, en educació no podem mantenir-nos instal·lats en aquella que la societat requeria. Donar-li l'esquena a les TIC és com si un metge o una metgessa operés amb tècniques de fa 10 o 20 anys o fins i tot més.
Són, però, les TIC la única referència en l'educació actual? Òbviament que no.
És real l'esquerda digital que existeix, Fins i tot, en les nostres aules, no tot el nostre alumnat pot tenir accés a les TIC, ni tots els centres tenen medis suficients per a suplir eixes deficiències. És per això que podem concloure que les TIC, sí; però no NOMÉS.
Per a atendre a una avaluació formativa, en el moment del disseny de l'ABP hem d'atendre a la temporalització del nostre projecte. Per a açò, establim un calendari, una línia del temps, en el qual situarem els moments d'avaluar, què avaluar i com avaluar.
Per tant es tracta d'establir el calendari en relació al projecte plantejat o “experiència emocional”.
Malgrat la sèrie de programes on-line que hom aconsellen per a la confecció d'una línea de temps, com ara Tiki-Toki, Capzles, Timetoast, Rememble, Dipity, TimeRime o TimeGlider, he optat per un diagrama Gannt elaborat amb una fulla Excel.
Aquesta activitat invita a participar en el fòrum: "avaluació objectiva o subjectiva".
Ací està l'opinió demandada:
"Si parlem d’avaluació en funció del judici del/de la formador/a la classifiquem en subjectiva i objectiva. La primera fa referència a la seva experiència personal, que pot veure’s influenciada per factors emocionals, l’objectiva utilitza proves quantificables prèviament elaborades, en les quals el judici del/la formador/a no pot alterar els resultats. L’ideal, sens dubte, és acostar-nos el màxim possible a l’avaluació objectiva. Però podem afirmar que aquesta pot ser utilitzada al 100% dels casos? La meua resposta és negativa. Podem usar l’avaluació objectiva en una classe on predomina la diversitat i n’hi ha casos d’inclusió? Podem avaluar, de manera objectiva un TDH, un Asperger, un hipoacúsic … eliminant la influència dels factor emocionals? Fins i tot són objectius els criteris que utilitzem si els hem fet nosaltres? I si participa l’alumnat, no seran subjectius per part de l’alumnat? Una avaluació objectiva és desitjable, però amb uns granets de subjectivitat. Serà més objectiva (mai totalment) quanta més participació tinguen altres persones a més de l'avaluador."
Aquesta activitat tracta el tema de l'avaluació centrant-se en les rúbriques i les seues avantatges en el marc avaluador.
Les Rúbriques cal fer-les en el moment de la planificació de l'ABP i el seu disseny, tot i lliurar-les a l'alumnat, per a la qual cosa ens demana de fer quatre tipus de rúbrica:
1. Rúbrica de l'ABP, en base als criterir d'avaluació del currículum. 2. Rúbrica del producte final: Què volem aconseguir i per tant avaluar en el producte final? 3. Rúbrica d'equip. Cada membre de l'equip`avalua els seus companys i les seues companyes. 4. Autoavaluació.
En el primer cas he considerat els criteris d'avaluació que tinc en la programació de 1r. curs de l'ESO i concretament en la unitat dels vertebrats. En base a aquests he realitzat la rúbrica:
La segona rúbrica és sobre el producte final, en funció del projecte:
Finalment les rúbriques d'autoavaluació i de l'avaluació del grup consten dels mateixos ítems:
L'activitat ha estat remesa al correu electrònic del profe.
Canviem de tema i parlem de l'avaluació en els ABP, més concretament de les rúbriques.
L'activitat primera ens demana contestar una enquesta.
Anem a ella. Per a una bona anàlisi d'on ens trobem i quin camí podem escollir per al nostre canvi educatiu hem de reflexionar del moment en el qual ens trobem en relació al procés d'avaluació.
Respon a aquestes preguntes:
• Qui avalua en el teu centre?
Majoritàriament el professorat, comptant amb la participació discent, encara que de manera no generalitzada.
• Fas partícip a l'alumnat del moment de l'avaluació?
Ocasionalment, mitjançant les autoavaluacions individuals i del grup.
• Què s'avalua?Només els continguts propis de “saber”?També el “saber fer”?Actituds?
L’alumnat, el professorat i el procés.
Avalue per a possibilitar un feedback del procés.
Avalue coneixements, procediments, esforç, col·laboració i participació, expressió, converses en debats i actituds.
• Quan i com s'avalua?
Quan hom parla del currículum sempre deixen l’avaluació com l’element darrer, això no vol dir que siga el menys important, ni que haja de deixar-se per al final del procés, més aviat al contrari, personalment considere que: L'avaluació ha d'estar present en el procés d’ensenyament-aprenentatge des del primer moment, afectant a la planificació, a la presa de decisions, al quefer diari en l'aula i integrat en el procés didàctic.
Per a mí no és una finalitat sinò un instrument d’anàlisi, reflexió i investigació. Utilitze, per això:
-Avaluació Inicial
-Avaluació Formativa
-Avaluació Sumativa
Amb la fi de revisar de manera constant el procés d'ensenyament-aprenentatge, per a optimitzar-lo a ell i a les persones implicades en ell, tant per a conèixer el grau de consecució dels objectius marcats com per a valorar l’adequació de la pràctica educativa, els materials utilitzats, les eixides, els recursos … No sempre és possible però.
• Amb quin tipus d'eines?, exàmens escrits - orals?
-Examens generalment per escrit o amb l’ordinador.
-Webquests.
-Treballs d’investigació.
-Observació i anàlisi sistemàtica del procés d’ensenyament i aprenentatge per tal de verificar-ne la coherència i el grau d’eficàcia
• Utilitzes les rúbriques en el teu procés d'avaluació? Participa l'alumnat i la seua realització?
Utilitze les rúbriques sempre en els treballs, webquests …
He utilitzat de manera ocasional el portfoli.
La intervenció en les seues confeccions per part de l'alumnat és mínima.
FITA 1: Definir el context d’actuació.
FITA 2: Pregunta motriu i escenari.
FITA 3: Productes que generen l’alumnat
FITA 4: Alineació criteris – projecte
FITA FINAL: Revisió de l’esborrany i pòster.
FITA 1: Definir el context d’actuació.
Després de la visita al Museu d’Art Contemporani de Castelló, amb l’alumnat de 1r de l’ESO de la matèria: Ciències Naturals, per a veure l’exposició sobre “Fauna de la província de Castelló” amb animals del Museu de Ciències Naturals “El Carmen” (Onda – Castelló -), férem un debat sobre la mateixa. Uns alumnes recorden la pel·licula “Una nit al museu” fins que s’arriba a llançar la idea: “Fer un museu virtual amb les característiques dels vertebrats”. A partir d’ací comencem a definir el context:
FITA 2: Pregunta motriu i escenari. Activitat procés: Animals Vertebrats Pregunta Motriu: Com són els animals vertebrats? Escenari: Som un grup de biòlegs i biòlogues i l’Ajuntament ens ha encomanat de construir un “Museu virtual” amb els animals vertebrats representatius de les comarques de Castelló.
En diferents panells hem de situar les característiques de cadascú dels animals representatius de les nostres comarques.
L'esquema consensuat a seguir és aquest:
El producte final es plasmarà en una pàgina web: "Nit al Museu de Ciències Naturals":
En el segon tema s'han presentat 2 projectes. El primer té per objecte la realització d'un parc temàtic; un ABP dirigit a 5è de primària.
Ja per ell mateix és una tasca creativa i motivadora, ja des del principi en quant comencen la planificació del projecte. La confecció dels plànols indica que no només han dut a terme una certa planificació, sinó també els càlculs i les tasques col·laboratives fins arribar a un producte.
Si fem un cop d'ull a aquests productes finals podem trobar alguns fets amb el "minicraft" que, en la meua opinió supera qualsevulla expectativa; altres a destacar seria l'aplicació de l'SpreakerDJ, per a treballar els podcast o vídeos amb l'iMovie. Finalment també cal destacar les rúbriques presentades per a l'avaluació.
Pel que fa al segon projecte és tracta d'un format diferent: Format Pòster, també per a l'alumnat de 5è de primària, seguint el següent esquema:
El projecte és: Com està el Planeta?. Hom parteix d'un vídeo força interessant: "La contaminació del món animat":
Un altre cop cal destacar la col·laboció i la creativitat a l'hora d'aportar informació, de seleccionar-la i concretar-la a partir dels mapes mentals.
Arribem a la Fita 3, amb l'elaboració del Pòster:
I finalment la presentació dels productes finals. També les rúbriques són requerits a l'hora d'avaluar.
El vídeo que s'ha de visionar en l'activitat és força interessant. És una animació que ens endinsa en el treball en equip vs individualització, el paper del líder en el treball cooperatiu, les seues característiques.
Característiques del líder són les que destaquen en ella, com ara: Planifica, fixa l'objectiu, les metes, motiva, cerca la manera d'integrar als membres en l'equip, cerca prioritats, organitza, dirigeix, sap extraure el millor dels integrants de l'equip, supervisa el treball, controla el procés, avalua els resultats, prevé les errades, capacita, forma part del propi treball, condueix l'equip cap a la meta, cap a l'èxit.
Finalitza amb una cita força interessant: "Un líder és una persona que guia a uns altres cap a una meta comuna, mostrant el camí per exemple, i creen un ambient en el qual els altres membres de l'equip se senquen involucrats activament en tot el procés. Un líder no és el cap de l'equip sinó la persona que està compromesa a dur endavant la missió del Projecte."
És difícil plasmar una idea, més un comentari més un llibre que parla, pot ser, del tema demandat. Això és l'encorsetament del Twitter.
Això és el que havíem de fer, què entenem per atenció, comentar un vídeo i considerar un llibre recomanat i tot això en 140 caràcter que ens limita la xarxa.
El vídeo és una intervenció de Ted Chris Emdim: "Ensenyem als professors a fer màgia".
Personalment he de dir que el títol del vídeo m'ha cridat més l'atenció que el seu contingut.
Finalment ens recomanen la lectura del llibre: "Neuroeducació: Només es pot aprendre allò que s'estima" del metge: "Francico Mora", on destaca l'Educació com una de les matèries d'estudi més important. Destaca la Neurociència com aquella que ens aporta coneixements nous claus per a destacar, precisament, aquesta importància, de manera que una bona educació produeix canvis profunds en el cervell que ajuden a millorar els processos posteriors d’aprenentatge. En definitiva es relaciona la Pedagogia amb la Neurociència.
Finalment destacar la dificultat que n'hi ha de mostrar el coneixement extret de les Neurociències als i a les mestres i aquests i aquestes transferir-ho com a mètode a l'ensenyament de l'alumnat.
Comparant-ho amb el vídeo, en aquesta ocació ha captat mol millor la meua atenció, per les idees que ofereix sobre la Neuroeducació i el que açò implica en el debat sobre la potencialitat de la neurociència per a propiciar una reforma en la educació, com descriu el propi autor,
En aquesta activitat hem de confeccionar el nostre PLE. Ens han facilitat la tasca amb el llibre de Castañeda, L. y Adell, J. (Eds.). (2013). "Entornos Personales de Aprendizaje: claves para el ecosistema educativo en red". Alcoy: Marfil.
Amb tota la informació obtinguda he fet un mapa conceptual per a centrar el tema i resumir tots els nous i vells conceptes adquirits.
El mapa s'ha confeccionat amb Cmap Tools:
He completat la informació amb altra bibliografia i webgrafia que adjunte pel seu interés:
La segona activitat consisteix en crear un bloc que s'utilitze com a diari. Me decante per blogger perquè és el que he utilitzat sempre i em resulta senzill el seu ús.
I ací el tenim.
Només queda comunicar al grup la seua adreça mitjançant el hashtag #blogPBLCast,
L'activitat encomanada és fer-nos un compte de la xarxa social Twitter. Mai no m'ha fet massa il·lusió entrar en aquest tipus de xarxa, però com que es tracta de una activitat a realitzar, dit i fet, llegim el text aconsellat i creem el compte: @co5ma.
Captem el primers seguidors i ens queda el compte tal qual i ho hem públic utilitzant el hashtag #presentaciónPBLCast, realment no sabia que era això, però ho he anat aprenent.
Iniciem el viatge cap l’ABP. Com aquell que eixia cap a Ítaca preguem que, encara que el camí siga llarg, estiga ple d’aventures, ple coneixences; que entrem en ports ignorats pels nostres ulls i ciutats per aprendre dels que saben. Sense forçar gens la travessia. Passet a passet arribem al primer port i per tant a les primeres activitats. Responem a la primera pregunta del fòrum sobre la nostra experiència d'ABP.
Llegim amb molt d'interès els dos documents:
1. INTRODUCCIO.- Sobre les generalitats del curs.
2. Presentació prèvia ABP.- Ens obri les portes cap al PBL; per què PBL? I, finalment ens endinsem cap al TEMA 1. Cal començar el treball!
Aquest bloc és un diari d'Aprenentatge del Curs de CEFIRE: "Aprenentatge Basat en Projectes" amb la finalitat de difondre el projecte corresponent. Soc profe de Biologia de l'IES Penyagolosa de Castelló de la Plana: